feble,
dèbil
feble,
dèbil
fou
va ser
grata
agradable
a cap més banda
a cap altre lloc
amb fermesa
amb força
em somrigué
em va somriure
em robà
em va robar
manyagament
afectuosament
es presentà
es va presentar
es a veure
cap relació
afegí
va afegir
encarregat
demanar o reservar un servei o un objecte
del ram
d'aquest sector professional
amb el temps
en el futur
m’obrí
em va obrir
e m’esmunyia de les mans comun peix viu.
aferrant l
agafant amb força
una dèria
una mania, una obsessió
parent
familiar
aliena
no pròpi/a (aliè/aliena)
conegut
persona coneguda
m’anava mullant
em mullava progressivament
immutava
canviava, modificava
regalimava
l’estupefacció
total sorpresa
preguntaren
vvan preguntar
clatell
gel
m’empenyés
de cop i volta
de sobte, inesperadament, per sorpresa
mudat
ben vestit, elegant
res no feia suposar
res (no) indicava
maldecaps
problemes
vet aquí
expressió que utilitzem per començar a explicar una història o conte
l’escalforeta
petita escalfor, sensació càlida
no hi havia pas qui m’empatés la basa
ningú ni res podia molestar-me o fer-me menys feliç
semblant
similar
ens coneguérem
ens vam conèixer
Respongué
va respondre
capficament
preocupació
esverament
nerviosisme
elmentó
la barbeta
obrava
em comportava, actuava
asseguràrem
vam assegurar
fer-me veure
indicar-me
de debò
veritat, real
torçadament
de manera equivocada, no correcta
plegades
juntes
Ja hi torna
expressió equivalent a "un altre cop", per indicar que algú repeteix el mateix tema, és pesat i insistent
murmuraren
van murmurar (van dir en veu baixeta)
alçar-me
aixecar-me, posar-se de peu
lirona
ximple
—respongué
va respondre
endevinaires
que endevinen coses
Oh, ves!
això rai! (Expressió per treure importància a quelcom)
has perdut el seny
t'has tornat boja?
et volta
és al teu voltant, és a prop
preguntà
va preguntar
reny
de renyar (el que fan les mares quan creuen que hem fet una cosa malament)
tirar-hi
en aquest context es referiex a pagar els deu cèntims per rebre la bonaventura de l'ocell
amatent
disposat/da, a punt
llegí
va llegir
la beneiteria
la ximpleria
no s’hi amoïnà
no es va amoïnar
planeta
en aquest context, destí
bonaventura
la sort, el destí
voltava
envoltava
bec
gàbia
en sortir
quan he sortit
exclamà
va exclamar
no me’n sabré esta
no ho podré evitar
sol·licità
va sol·licitar
Quina lata!
habitualment es diu quina llauna!, per referir-se a quelcom que és pesat i avorrit, quelcom que és repetitiu i cansa
deixondir-me
animar-me, despertar-me
amb un fil de veu
baixet, amb poca força
de cap a peus
totalment
bada
obrir
esma
no tenir esma- no tenir força
Au, au!
va, va!
abatiment.
sensació de perdre la força física o anímica
amistós
d'amic
s’emparà
es va apoderar de mi
compadir-se
sentir compassió
l’esguard
la mirada
alè
aire
m’abandonà
em va abandonar
d’esma
instintivament
m’obligà
em va obligar, em va forçar
recolzar-me
posar el pes del cos o una part del cos
plec
una pila de papers
triomfalment
amb sensació de victòria, de triomf
cobriment de cor
calaix
—interrompé
va interrompre
despatx
oficina, habitació dedicada a la feina
dormitori
habitació on dormim
rebuts
factures dels serveis que paguem (com la llum, l'aigua)
mobles
pare
presteu, poseu
a les bones
de bones maneres, sense enfadar-se ni utilitzar agressivitat o violència
cambra
habitació, sala
la disposició
la distribució, la localització
Ara bé
Però
ésser
ser
em vaig disposar
vaig decidir
Resoltamen
de forma decidida
l’assumpte
la situació
passatemps
en aquest cas es refereix a l'endevinalla
pel que feia a ell
a ell
no era del seu gust
no li agradava
donant a entendre
amb la implicació
endevinalles
frases que amaguen un enigma que cal endevinar. S'utilitzen molt amb els nens petits
anunci
anunci publicitari
mena
tipus
afegí
va afegir
dir-hi la seva
dir la seva opinió
de seguida
immediatament, ràpidament
digué
va dir
’entestament
tossuderia, obsessió
pretendent
cap de casa
cap de família
furs
jurisdicció
revaler
fer considerar
adreçant-se
dirigint-se verbalment
sumamen
molt
digu
va dir
feinejar
fer feina
afegí
va afegir
davantal
galifardeus
nens que no paren, son capaços de tot, fan coses que no haurien de fer
mulle
dona
jovial
alegre
obscures
complexes
eixugant-se
assecant-se
criatures
nens
acostar-se
apropar-se
grossa
gran, no petita
hi vinc bé
em sembla bé
ho allargueu
ho feu durar més temps
tapar-me
cobrir-me
li plaïa
li agradava
rialleta
petita rialla (riure)
no se’m va ocórre
no em va venir al cap, no vaig poder pensar en
Allargà
va apropar les mans
minyó
noi (sovint, tot i que no sempre, s'utilitza de forma afectuosa)
es fixav
mirava amb atenció
posat a fe
arribada la circumstància
li costava pas seguir una plasenteria de joventut
entenia la situació dels joves
sabia fer-se càrrec deles cose
entenia les coses
fingiu
fer teatre, no actuar de forma sincera
menjador
part de la casa on dinem, mirem la tele, llegim
onava bo de veure
feia goig, era bonica
alçant
aixecant
fer via
en aquest context, progressar, avançar
A l’escala
Si ho desitgeu, oodeu escoltar una lectura d'aquest fragment del conte en aquest enllaç
A l’escala
Si ho desitgeu, oodeu escoltar una lectura d'aquest fragment del conte en aquest enllaç
fer via
en aquest context, progressar, avançar
escombrar
un rau-rau
un pensament constant a la consciència
inexorablement
de forma inflexible
estrènyer
es brides
me l’ha feta més grossa
m'ha creat una situació impossible
hom
algú
us en sortíeu
solucionàveu la situació
Vó
vostè
Vós rai!
expressió per treure la importància (Això rai!, tu rai!)
Ex: - Estic cansat... - Tu rai, que demà pots dormir fins tard! Jo, en canvi, entro a treballar a les 7!
em vaig ben lluir...!
la vaig cagar
Deixeu-la estar
no feu cas, no escolteu
digué
va dir
a par
separat de la resta de persones
Em cridà
em va cridar (vine, vine!)
pròxim
quan era a prop, estava a punt de
m’enardia
m'excitava
se’n surti.
se salvi (sortir-se'n- sortir sense problemes d'una situació complicada)
Ex: Estic estudiant per al test però no sé si me'n sortiré (si aconseguiré aprovar)
Em pots ajudar amb aquest exercici? No me'n surto!
paren
posen (parar una trampa)
la trampa
filigranes
triar.
escollir
la Providència
el destí
convindrà amb mi
estarà d'acord amb mi
mateix
vostè mateix! - en aquest cas es refereix que ell ha de ser qui prengui la decisió i qui en rebrà la conseqüència
Vós
vostè
una espurna
Em contestà
em va contestar (em va respondre)
ensescau
ens és més convenient, que ens va millor
aprofitàrem
vam aprofitar
tenir esma
tenir força
hi vingueren bé
ho van acceptar, van estar d'acord
picardiosamen
de forma astuta
m’acusà
em va acusar
constituïen
formaven
em donaren assistència
em van ajudar
es compadiren de mi
va sentir compassió per mi
Dispenseu
disculpin
bocins
caigué
va caure
graons
arribà
va arribar